Les primeres obres de Manuel Blancafort són peces de caire intimista, testimonis del seu amor vers la simplicitat, d'escala reduïda i un estil fresc molt proper al del seu amic Frederic Mompou. També s'hi aprecien netes influències franceses, amb totes les característiques que això comportava (refinamet harmònic, concisió i claredat formal). Són obres de breu durada compostes de fragments encara més breus que buscaven la màxima expressivitat amb uns mitjans mínims. A aquesta primera època corresponen obres com “Record” (1915), "Cançons de muntanya" i “Jocs i dances al camp” (1915-18), “Notes d'antany” (1915-20) o el primer recull de “Cants íntims” (1918-20).