5 de 26
Paradoxalment, però, el pare de Blancafort no volia que el seu fill portés més lluny la seva creixent afició per la música, entre d'altres coses perquè temia que això l'apartaria de la feina a la fàbrica. L'amistat amb Frederic Mompou -que també passava llargues temporades al balneari- va ser decisiva perque el jove Manuel continués amb la seva carrera musical. Mompou actuava de germà gran, l'aconsellava i l'animava a mantenir la seva vocació. Li va mostrar les innovacions en materia musical procedents de París (d'on ell procedia) i li va facilitar el contacte amb l'editor parisenc Sénart, que es faria càrrec de les seves primeres obres. La complicitat de tots dos joves és total: comparteixen una mena de "santuari" (una petita caseta dintre del balneari que anomenen “L'Ermita”), on parlen, intercanvien idees i projectes i on toquen les últimes composicions. Els dos amics fins i tot comparteixen trets de caràcter que es reflecteixen en les seves primeres obres: tendència a la melangia, records d'infantesa i amor per la natura. L'amistat entre els dos compositors va generar una rica correspondència i fins i tot una obra escrita en comú (“L'hora grisa”, amb música de Mompou i lletra de Blancafort).
5 de 26