15 de 26
La Guerra Civil també va marcar un canvi radical en el tarannà de la producció musical de Manuel Blancafort, que es tradueix en una dedicació plena a les grans composicions orquestrals, abandonant el cultiu gairebé exclussiu del piano que va caracteritzar la primera època. La seva música evoluciona cap a la gran forma amb una decidida voluntat constructiva i s'ocupa molt més de l'estructura en la línia de la música de Ravel, Stravinsky o Rachmaninov. Tal i com explica el mateix compositor, la primera obra resultant d’aquest canvi va ser l’estrena del seu primer concert per a piano i orquestra: “Acabada la guerra, la meva primera composició, un cop instal·lat a Sarrià, fou el Concert Omaggio que va ser acabat i estrenat el 1944. És l’èxit més espectacular “in situ” que ha obtingut una obra meva”.
L’obra va ser estrenada el dia 1 de desembre de 1944 per Maria Canals (piano) i l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà. El compositor i crític musical Xavier Montsalvatge va escriure a “La Vanguardia”: “Blancafort inconscientment s’ha entregat a la melodia emotiva fugint de preciosismes, sense por a la sinceritat i a la simplicitat dels seus sentiments, i ha creat aquest magnífic concert en el qual temes i harmonització estan impregnats d’una profunda elegància”.
Sis anys més tard els mateixos intèrprets van estrenar el seu segon concert per a piano “Ibèric”, que Manuel Blancafort havia composat l’any 1946. En el programa de mà, Oriol Martorell escrivia el següent: “En relació amb el seu primer concert per a piano, s’adverteix en aquesta segona composició una major contenció expressiva, que determina un clima més tranquil. En quant a l’adjetiu “Ibèric”, es justifica per el caràcter dels seus motius centrals, els quals, per la seva extensió melòdica i perfil rítmic, semblen emergir d’un sentiment genuïnament popular”.
15 de 26