14 de 26
La fi de la fàbrica de rotlles de pianola i l'esclat de la Guerra Civil van fer que la carrera de Manuel Blancafort progressés molt lentament, degut a que va haver de compaginar la seva passió per la música amb diverses ocupacions. Així, primer va muntar una fàbrica de productes de bellesa, Perfumes Blancaflor, i més tard un laboratori de llapis de llavis i cosmètics, per tal d'assegurar la supervivènca de la seva família en aquell temps de penuria econòmica. El “modus vivendi” del compositor -com va explicar ell mateix- havia canviat per sempre.
Manuel Blancafort i la seva nombrosa família van viure a La Garriga fins al final de la Guerra Civil, moment en que van decidir instal·larse en una casa al barri de Sarrià de Barcelona que fos prou gran per acollir el matrimoni i tota la descendència. Durant aquests anys de posguerra trobem un Blancafort repartint el seu temps entre les obligacions familiars, la feina (també va treballar en una companyia d'assegurances i a l'editorial Ariel, on finalment es jubilaria) i la seva gran passió: la música. Amant des de jove del silenci i el retirament, Blancafort disposa a la gran casa familiar de Sarrià d'un estudi (gairebé un reducte?) que li permet refugiar-se del bullici quotidià i dedicar-se a la composició. Sistemàtic, minuciós i rigorós fins a l'obsessió en la seva activitat musical, Blancafort fou un home profundament catòlic i d'una gran rectitud moral en les seves conviccions. Aquestes característiques personals no van impedir, però, que fos una persona de tarannà molt obert: fou sempre un gran conversador i una persona interessada per tots els temes. A més, la seva vocació creativa es va materialitzar en d'altres camps de l'art: pintava i escrivia poesia.
14 de 26