13 de 26
Durant la dècada dels anys 30, Blancafort es converteix en un dels compositors més importants de la nova generació de músics catalans. Les seves obres són interpretades arreu d'Europa i Amèrica i ell desenvolupa una gran activitat musical i cultural. Escriu diferents articles en publicacions especialitzades; rep un encàrrec per composar «La falç al puny», una sarsuela estrenada al Teatre Nou de Barcelona l'any 1931; i és l'encarregat de coordinar un número de «La Nova Revista» sobre l'actualitat musical catalana. Aquell mateix any es troba implicat en la fundació del grup «Compositors Independents de Catalunya», juntament amb Robert Gerhard, Agustí Grau, Eduard Toldrà, Frederic Mompou, Baltasar Samper , Ricard Lamote de Grignon i Joan Gilbert Camins, que en va ser l'impulsor. El primer concert d'aquest grup va ser ofert per la «Associació de Música da Càmera» el 25 de juny de 1931 a la sala Mozart de Barcelona.
L'estrena de «Sonatina Antiga - Les ombres perennes» en el marc del XIV Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC), celebrat a Barcelona l'any 1936, és un fet reservat a molts pocs compositors catalans del moment i una mostra de la consideració aconseguida per Manuel Blancafort durant aquells anys. Li va permetre fer-se escoltar en un fòrum internacional i compartir cartell amb noms de gran prestigi com Walter Piston, Benjamin Britten o Bela Bartok.
L'esclat de la guerra civil i les obligacions familiars -del seu matrimoni amb Helena Paris neixeren onze fills- van fer que es pogués parlar d'un abans i un després en la trajectòria musical de Manuel Blancafort.
13 de 26