11 de 26
La primera època de la producció musical de Blancafort, des de l'inici de la seva carrera fins a la Guerra Civil, va coincidir amb l'eclosió de l'impressionisme francès, que s'oposava al wagnerisme i nacionalisme aleshores imperants, i que havien gobernat l'estètica dels compositors catalans de principis del segle XX. Blancafort i els seus companys "rupturistes" de generació (Frederic Mompou, Robert Gerhard i Eduard Toldrà, entre d'altres) van abraçar de seguida les idees i la sensibilitat de compositors avantguardistes com Debussy o Ravel, i de l'anomenat "Grup dels Sis", entre els que hi figuraven musics com Milhaud, Poulenc o Honneger.
En una entrevista a Josep Maria Planas publicada en el diari “La Noche”, Blancafort afirma: “Fugir de Wagner és, al meu entendre, el primer dels manaments que caldria imposar a la nova música catalana[...] Som uns quants a Catalunya que ens decantem més aviat cap a París que cap a Berlín. La nostra música ha de ser quelcom més que una sardana i una cançó popular, ha de parlar de coses catalanes en un llenguatge europeu”.
11 de 26